El copte fa referència a una llengua, un poble i una religió. Procedeix del grec Αίγύπτιος Aigyptios, que significa "egipci", canviat després per kuptios pels mateixos coptes. Aquesta paraula va passar a l'àrab com قُبْط Qubṭ (o قِبط Qibṭ), d'on deriva la paraula copte.
edita Llengua
El copte descendeix de la llengua parlada en l'Antic Egipte. Va sorgir en el segle III, i va ser usada quotidianament fins el segle VIII. Després de la conquesta musulmana el seu us va decaure, sent substituït per l'àrab. Fins el segle XVI, havia desaparegut com llengua parlada, encara que va continuar sent usada com llengua litúrgica pel clergat d'esglésies coptes.
A més, el copte té un alfabet propi que es deriva del alfabet grec, amb l'adició d'algunes lletres derivades del demòtic.
edita Religió
El cristianisme ortodox copte és, d'acord amb la tradició, la forma original i autòctona del cristianisme que l'apòstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle I, (aproximadament a l'any 60).